Els brasilers elegeixen per primer cop una dona com a presidenta


Als 62 anys, després d'una atzarosa campanya electoral que va incloure
cops baixos de tota mena, Dilma Rousseff es va convertir ahir en la
primera presidenta del Brasil. Li tocarà administrar els destins de la
vuitena economia del món, amb uns 194 milions d'habitants. Rousseff,
la deixebla de Luiz Inácio Lula da Silva, va vèncer José Serra, del
Partit de la Social Democràcia del Brasil (PSDB), amb el 55,8% dels
vots, amb el 97% escrutat. En la primera volta havia obtingut
pràcticament el 47% de les adhesions. Dilma, com se la coneix al
Brasil, troba un país puixant i sense sobresalts a l'horitzó. La
coalició que forma el Partit dels Treballadors (PT), al qual pertany,
amb forces de centre i de dreta, li garantirà un Congrés àmpliament a
favor seu. La meitat dels estats també estaran del seu costat.


Vuit anys enrere se li van obrir les portes del palau Planalto a un
extorner mecànic, líder de dures batalles contra la dictadura
(1964-85). L'arribada al poder d'una dona dóna compte de com s'ha
aprofundit en els camins de la participació en aquest país. La
tendència a ampliar els espais democràtics fa que el cine brasiler
imagini un temps no gaire llunyà en què un president serà d'origen
afrobrasiler.

Però l'impacte cultural de la victòria de Rousseff ha estat atenuat
per tractar-se, en cert sentit, d'un triomf compartit amb l'home que
la va designar hereva. Lula va ser el gran elector de Dilma. La
flamant presidenta electa, a diferència de Michele Bachelet a Xile,
que va fer valer d'entrada el 2006 la qüestió de gènere en la contesa,
va decidir lligar la seva sort a la figura d'una personalitat que
desperta un fervor inèdit.

«Ningú em separarà d'ell», va prometre Rousseff, renunciant a
l'autonomia. «Votar Dilma és votar-me una miqueta», va dir el líder.
Això va portar el setmanari Veja a dibuixar en la seva recent edició
un Lula en banyador, amb un coco en una mà i la banda presidencial
tatuada al cos: «Ell surt de la presidència. ¿La presidència sortirà
d'ell?». En l'interrogant coexisteixen certs prejudicis però, també,
el que es creu inevitable: la influència de Lula serà molt forta i es
farà sentir en la conformació de l'equip de ministres de la
successora.

Segons un sondeig de la Fundació Perseu Abramo, el 87% dels brasilers
reconeix que aquí hi ha discriminació racial, però amb prou feines el
4% es considera racista. Amb el masclisme passa una cosa semblant.
Només una minoria defensaria aquesta bandera. Lula va anomenar Dilma
«la mare del Brasil». Per la filòsofa Carla Rodrigues, no va fer més
que subratllar l'antic estereotip de la dona, aquell que valora el fet
femení pel seu destí biològic, el domèstic i el que passa en una casa,
«malgrat que Rousseff no té la seva vida pautada per ideals de la
família».

Segons Rodrigues, «potser el conservadorisme de la societat brasilera
encara no dóna espai perquè les dones arribin al poder amb banderes de
combat contra la desigualtat de gènere o de defensa dels seus drets».

La interpretació no és forassenyada: Rousseff serà la presidenta d'un
país amb una baixa taxa de representació parlamentària femenina, un
9%, a penes cinc punts més que Haití. Les coses eren pitjors abans que
Lula creés la Secretaria Especial de Polítiques per a la Dona i que se
sancionés la llei que considera el maltractament domèstic i familiar
una violació dels drets humans. Entre 1997 i el 2007 van ser
assassinades 42.532 dones. Les brasileres estan aprenent a denunciar
la violència. En els primers set mesos, la policia va rebre 343.063
trucades, un 112% més que l'any passat.

En la campanya electoral no van abundar discussions d'aquesta índole
ni tampoc programàtiques. La moderació dels candidats, amb
divergències insubstancials en economia i política, és, a criteri del
diari Folha de Sao Paulo, «un senyal de maduresa del país». Els canvis
radicals estan fora d'agenda.

Font: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/20101101/els-brasilers-elegeixen-per-primer-cop-una-dona-com-presidenta/569404.shtml