Tres mesos de vaga de fam per reivindicar els drets del poble maputxe

Tres mesos ha durat la vaga de fam dels presos maputxes contra les
polítiques de l'Estat xilè envers aquesta nació originària. Després
que els darrers vaguistes abandonessin la protesta el cap de setmana
passat, els maputxes han aconseguit alguns avanços, però el dossier
indígena continua ple de qüestions que caldrà encarar. I és que hi ha
massa temes pendents des de fa anys.

Són significatives les paraules de dilluns passat d'Enrique Antileo,
dirigent de l'organització Meli Wixan Mapu: «Continuaran havent-hi
presos polítics maputxes, perquè la nostra lluita no es detindrà». Ho
va dir, recull Azkintuwe, durant el transcurs de la manifestació que
va ajuntar diversos milers de persones a Santiago de Chile a favor
dels drets nacionals del poble maputxe, i que estava convocada per
Meli Wixan Mapu.

Les paraules són, segurament, una advertència a maputxes i no
maputxes: les negociacions amb l'Estat xilè -quan n'hi ha hagut- han
estat lentes, han donat fruits molt poc a poc i han deixat multitud de
temes pendents. Ara mateix, per exemple, la vaga de fam ha permès que
el Govern s'hagi compromès a introduir canvis en la Llei
antiterrorista, canvis que ahir va aprovar el Parlament, explica Radio
Universidad de Chile: un civil no podrà ser enjudiciat per la doble
via civil i militar, cosa que constituïa una de les principals
demandes dels vaguistes. Encara que hi ha juristes que dubten que això
sigui tan clar i senzill.

Presència militar, reconeixement constitucional.

Hi ha, però, tot un seguit de qüestions que no s'han encarat. Diverses
comunitats maputxes -i aquesta també era una demanda dels presos-
reclamen la «desmilitarització» de les seves terres. A banda, s'ha
obert un nou front amb el projecte del Govern de reconèixer
constitucionalment els pobles originaris: algunes entitats maputxes,
entre elles el Consell de Totes les Terres, es queixen que aquest
reconeixement es vol fer sense consultar la nació maputxe, i recorden
que això és il·legal, segons allò fixat al Conveni 169 de
l'Organització Internacional del Treball, un dels principals
instruments legals internacionals per a la protecció dels drets dels
pobles indígenes. I en el rerefons de tot plegat, roman l'aspiració
dels maputxes d'assolir alguna mena d'autonomia territorial, un
escenari que encara s'albira molt llunyà.

De la part de l'Estat xilè, el president Sebastián Piñera -enfeinat
aquests dies amb el rescat dels miners atrapats- assegura que ell, a
diferència dels seus predecessors, sí que té intenció d'avançar en el
dossier maputxe. Per això, diu, ha engegat un paquet de reformes i
d'inversions a les regions maputxes dins de l'anomenat Pla Araucania;
i per això, el proper 2 de novembre es donarà continuïtat al diàleg
entre representants del Govern i dels presos maputxes, amb la mediació
de l'arquebisbe Ricardo Ezzati.

El conflicte arriba a les Corts espanyoles

En una mostra que la qüestió maputxe transcendeix les fronteres de
Xile, aquest dimecres 13 Esquerra Republicana, el Bloc Nacionalista
Gallec i Nafarroa Bai han entrat una proposició no de llei al
Parlament espanyol per pressionar el Govern xilè amb l'objectiu que el
doble enjudiciament civil i militar passi de forma efectiva a la
història, explica Europa Press. La proposició s'ha presentat amb la
col·laboració del partit nacional maputxe Wallmapuwen. El portaveu del
BNG al Congrés, Francisco Jorquera, ha aprofitat per recordar que els
maputxes no són «una minoria», sinó «una nació» que pateix
«sistemàticament la repressió» de l'Estat xilè.

Font: http://www.mondivers.cat/spip.php?article2452